No es pot entendre la vila pallaresa de
Gerri sense el que ha estat el seu motor econòmic des de l’Edat Mitjana, la sal. Les
salines, les més importants que hi ha hagut històricament a Catalunya, han donat una fisonomia característica al poble, que es completa amb el
Reial Alfolí de Gerri o
Casa de la Sal i el
monestir de Santa Maria, una de les joies del romànic que es conserven als Pirineus.
L’alfolí i les salines són les dues estructures bàsiques utilitzades des de l'edat mitjana per
extreure i
tractar la sal a Gerri. A un costat de la
Noguera Pallaresa, entre el riu i el poble, les salines són estructures de planta irregular, fetes amb murs de pedra de diferents formes i revestides de fang, on s’hi conduïa l'aigua d'una font salada propera al poble. Un cop estancada en aquestes basses, només calia esperar que la calor evaporés l’aigua (procés conegut també com a “mina Ofita”) i recollir la sal dipositada en unes superfícies planes de pedra emmarcades amb taulons de fusta.
L’alfolí era el magatzem d’aquesta preuada substància, un edifici de planta rectangular amb tres nivells que actualment acull la museïtzació de tot el procés industrial. Ubicat a la plaça Major de Gerri, es tracta de
l’edifici civil més gran en planta de tot el Pallars.
Finalitzada l’explotació salina ja ben entrat el segle XX, actualment l’alfolí i les salines permeten al visitant conèixer el procés de producció, transformació, emmagatzematge i comercialització de l’or blanc, la sal.