L’origen de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona (AHT) se situa en temps de la Segona República, amb l’aparició del Decret de creació dels arxius històrics provincials, el 12 de novembre del 1931. El projecte del Govern republicà recollia que els centres previstos haurien d’acollir tan sols la documentació històrica notarial. Tanmateix, l’esclat de la Guerra Civil, l’any 1936, va aturar la iniciativa. El 21 de gener del 1939, el nou règim va tornar a legislar en aquesta direcció i va crear el Decret de creació dels arxius històrics de protocols. L’any 1944 es va constituir definitivament l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona, per ingressar els protocols de diversos districtes notarials tarragonins, als quals es va afegir la documentació procedent de l’Arxiu Històric Municipal de Tarragona fins a l’any 1799.
 
L’any 1981, pels traspassos de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d’aquest arxiu, juntament amb la dels arxius històrics provincials de Girona i Lleida. A més a més, tal com estableix la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, l’AHT forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i actua d’Arxiu Comarcal del Tarragonès.
 
L’arxiu custodia actualment 183 fons documentals, incloent-hi les col·leccions. Procedeixen, en una gran part, de l’administració perifèrica de l’Estat. En sobresurten els fons del Govern Civil —amb la important sèrie d’associacions de tots els municipis tarragonins (1849-1982)—; la Delegació Provincial d’Hisenda, d’un volum considerable; la Gerència Territorial del Cadastre, amb una interessant col·lecció de 4.769 plànols parcel·laris de rústica, o catastrones de 130 municipis dels anys 1927-1960.
 
La capacitat de l’AHT és de 5.400 m lineals de prestatgeria distribuïts en set plantes de dipòsit documental, als quals cal sumar 1.900 m lineals del dipòsit auxiliar.