Escrivans, il·luminadors i miniaturistes treballaven colze a colze a l’escriptori del monestir de Ripoll, un dels centres de referència cultural de l’Europa medieval. Aquest cèlebre escriptori va produir nombrosos manuscrits de gran qualitat artística, sobretot sota l’impuls de l’abat Oliba. Fetes al primer quart del segle XI, la Bíblia de Ripoll i la Bíblia de Rodes són les més il·lustrades que ens han arribat del període romànic.

El monjo Guifré va ser l’únic copista de les Bíblies; el principal il·lustrador era, tal com l’han definit els historiadors, “un dibuixant d’estil impressionista”.  Amb un estil ben diferent, trobem un tercer monjo que hi participa. S’identifica clarament gràcies a una característica peculiar: tenia per costum fer les cares rodones, una mica plenes i utilitzava eines com el compàs i el tiralínies per traçar rodones i ratlles rectes.

La Bíblia de Ripoll és un volum de gran format (550x370mm) que conté 465 folis. A més de les Sagrades Escriptures, el còdex inclou 210 pròlegs, sumaris i altres textos introductoris, que fan de la Bíblia de Ripoll una mena de “gran enciclopèdia il·lustrada medieval”. La “font” dels textos és l’escriptura carolíngia pura del monjo Guifred, el copista únic d’aquesta obra. Les impressionants miniatures i dibuixos que conté li han donat renom: hi trobem 20 folis totalment il·lustrats amb miniatures que van inspirar la iconografia de la cèlebre portalada del monestir.

Però la de Ripoll no va ser la única bíblia que va sortir del ric escriptori del monestir. El primer quart del segle XI va ser prolífic i, en total, van ser tres els còdex d’aquest tipus que es van elaborar a Ripoll. Actualment només se’n conserven dos, ja que un d’ells va desaparèixer a l’incendi de l’any 1835.

La Bíblia de Ripoll va ser copiada a l’escriptori i traslladada a Marsella pels monjos del Monestir de Sant Víctor quan les dues abadies es van unir l’any 1070. Finalment, ja al segle XVII, el manuscrit va anar a parar al Vaticà gràcies a un nebot del papa Pau V, concretament a la Biblioteca Apostòlica Vaticana.

El tercer còdex és el que coneixem com a Bíblia de Rodes i va ser un regal de l’abat Oliba al monestir de Sant Pere de Rodes amb motiu de la consagració de la seva església monàstica (1022). D’aquí que es conegui amb el nom del monestir empordanès, d’on va ser robada al segle XVII pel mariscal francès Noailles durant l’espoli del monestir, i venuda posteriorment al rei Lluís XV.

La Bíblia de Rodes està escrita sobre vitel·la amb el que es coneix com escriptura carolíngia pura. Originalment tenia un total de 566 folis que, ja al segle XVIII i en mans dels francesos, es van dividir en quatre volums. La riquesa artística de les seves miniatures és important per sí mateixa però, sobretot, per la gran influència que van tenir a l’hora d’inspirar la pintura i l’escultura romàniques. Els historiadors de l’art donen per fet que les il·lustracions de la Bíblia van inspirar un fresc de la Crucifixió de Crist recuperat al claustre de Sant Pere de Rodes, alguns dels seus capitells historiats (avui, al Museu Nacional de l’Edat Mitjana de París) i escenes de la magnífica portalada de Ripoll. Actualment es conserva a la Biblioteca Nacional de França. El 2002 i el 2007, uns mil anys després de la seva edició original, els dos exemplars es van reeditar en format facsímil.