L'actual “boom” de la cuina catalana té molt en comú amb la primera edat d’or de la gastronomia del nostre país, que als segles XIV i XV és considerada la primera del món cristià, especialment a les corts de Nàpols i Roma. Així ho reflecteixen documents com el Llibre de Coch (Mestre Robert) o Com usar bé de beure e menjar (Francesc Eiximenis).

Lluny de l’imaginari col·lectiu amb reis i nobles menjant amb els dits, la cuina medieval catalana destaca pel seu refinament i la riquesa d’un receptari tan simple com exquisit. Convertida en símbol d’estatus social, també compta amb gourmets i cuiners famosos, i destaca per les bones maneres a taula.

Tot i no disposar encara dels productes d’Amèrica, la llista d’aliments és rica: cereals, tota mena de verdures, espècies i fruita fresca, fruits secs i carn de porc. Els rics afegeixen a la dieta arròs, fideus, carn d’aviram i de caça, i peix fresc o assecat.

La cuina catalana d’aquesta època també és innovadora perquè per primera vegada les dones poden participar als convits, grans àpats concebuts com un espectacle teatralitzat. També destaca per la gran varietat de tècniques, recipients i estris.