Toc manual de campanes Un patrimoni immaterial propi
La importància del toc manual de campanes és clara per les seves funcions tant comunicatives com espirituals. Des d'antic, ha estat vinculat a esdeveniments socials: informar de fets extraordinaris, marcar els temps festius i de la vida quotidiana, desfer tempestes, i espantar els mals. Les campanes es feien sonar en batejos, defuncions, moments d’oració, esdeveniments religiosos, civils i militars així com per advertir de focs, entre d'altres esdeveniments.
A Catalunya ja es té constància d’aquesta pràctica al segle XI, en uns testaments dels anys 1035-1060 on es determinen “deixes a l’obra del cloquer” de les catedrals de Barcelona i Vic. És una pràctica que es troba a tot Europa i a moltes altres parts del món. A Catalunya, els tocs de campanes prenen una forma particular que els diferencien de la resta de l’Estat: el moviment que es realitza per fer-les sonar és pendular i no s’arriba mai a fer la volta de campana. Des del 2022 el toc manual de campanes està inscrit a la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Actualment hi ha nombroses agrupacions arreu del país dedicades a recuperar els tocs festius manuals.