Després de visitar la Fundació, fem una sessió a l’aula a partir de petits «experiments pràctics» que posen en joc el nostre cos com a material i eina de treball. La intenció és ampliar mirades i possibilitats quan parlem d’escultura. El primer experiment és individual. Es tractarà de manipular fang, però sense modelar-lo. La intenció no és aconseguir un resultat figuratiu, sinó copsar empremtes o bé les accions que podem efectuar amb parts del nostre cos (prémer, colpejar, aixafar, llençar, foradar, inserir, etc.)
La segona acció la farem per parelles. Considerarem el cos com a forma. És tan senzill com jugar a prémer el cos contra una superfície plana, transparent i rígida per obtenir una imatge nova. Aquesta imatge a vegades no resultarà reconeixible.
Per últim, realitzarem una acció en grup. Els alumnes hauran de jugar a crear situacions noves a partir de la relació del seu cos amb l’espai i amb objectes de tota mena.
Homenatge a Joan Miró; Jardí d’escultures
El projecte de fer un jardí d’escultures adjacent a la Fundació Joan Miró sorgeix l’any 1987.
El projecte, dels arquitectes Jaume Freixa i Jordi Farrando, recuperava el traçat inicial del jardí dissenyat per Forestier l’any 1916 i mostrava una cura especial en la preservació de la independència que requeria la identitat de cada peça. Pel que fa a l’elecció de les obres, ja que es tractava d’un espai annex a la Fundació, es va pensar en artistes que hi estiguessin vinculats d’alguna manera. Des del començament la Fundació, d’acord amb la voluntat de Miró, havia apostat decididament pels joves creadors plàstics amb un tarannà avantguardista i experimental.
