Castellet de Banyoles

Castellet de Banyoles The treasure which uncovered an Iberian settlement

Castellet de Banyoles. El noi de la guàrdia / Wikimedia Commons. Domini públic

El 1912 a Tivissa, un punt estratègic del riu Ebre, on té vistes a la Cubeta de Móra (conca de moreres), es van trobar per casualitat un conjunt de polseres, arracades, anells, mànecs de miralls i 29 monedes d’època ibèrica. Més tard, va aparèixer una figura de bronze d’un parell de toros. Però va ser el 1927 quan va produir la seva troballa més important: això és el que es coneix com el Tresor de Tivissa , el millor exemple de fusteria ibèrica conservada a Catalunya.

A partir d’aquest punt, es va començar a excavar l’assentament ibèric de Castellet de Banyoles de Tivissa, que ha estat considerat un dels més importants de Catalunya. Ocupava una superfície de 4,4 hectàrees i la seva ubicació li permetia controlar les rutes comercials dels grecs i els fenicis al llarg de l’Ebre. No està clar quan es va fundar, però es creu que pot haver existit ja abans del segle VI aC. Va ser abandonada a finals del segle III aC, amb l'arribada dels romans. Més tard es va construir aquí un petit castell medieval.

Actualment, es poden observar les restes de dues torres pentagonals , l'únic exemple d'aquest tipus d'estructures al món ibèric. La seva posició suggereix que, en aquest cas, més que no tenir una funció defensiva, eren elements de prestigi. També s’han excavat una sèrie de cases que s’irradien cap a l’exterior, que haurien format grups de cases o barris.

Tot fa pensar que, dins de l’assentament, hi havia un santuari o lloc de culte . El Tresor de Tivissa, que actualment es pot veure al Museu d’Arqueologia de Catalunya , consta de 17 peces d’argent dels segles IV al III aC, que són en gran part vaixella de luxe dissenyada probablement per a ser utilitzada en celebracions rituals.

Archeology