Al sud de Barberà de la Conca trobem el celler del
Sindicat Agrícola de Barberà de la Conca, conegut com a
“celler de Dalt” o
“Sindicat dels rics”. Es va construir entre els anys 1920 i 1921 i entre els seus artífex hi ha l’arquitecte
Cèsar Martinell, l’enòleg
Isidre Campllonch i l’enginyer ecòleg
Imbert. Professionals que posaven tot el seu talent
al servei de la burgesia agrària reformista.
La construcció va ser una de les més
modernes del seu temps, sobretot gràcies a les
innovacions tècniques introduïdes per Martinell. Són innovacions que afecten tant l’
arquitectura com la
tecnologia necessària per a l’elaboració de vi i que Martinell aplicarà a gairebé tots els cellers que va dissenyar: aixecar l’estructura de les naus sobre arcs parabòlics de maó, situar les finestres a la part baixa de les naus, fer els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants i, per últim, la composició i textura de les façanes.
L’edifici té dues
naus rectangulars paral·leles però, a diferència d’altres cellers, les seves
dimensions són
desiguals. La gran estava destinada a l’estiba mentre que la petita es dividia en
moll de descàrrega,
sala de màquines i
casa del conserge.
El cos principal, de 43 per 21 metres, està dividit en
tres naus i presenta la típica
planta basilical utilitzada en les
esglésies cristianes. Les naus estan separades per pilars amb planta de creu que, a la part superior es bifurquen donant lloc a arcs equilibrats o catenaris (molt utilitzats per
Antoni Gaudí). A sobre dels arcs hi ha unes parets on reposen les
encavallades que sostenen la teulada a doble vessant; a les parets hi ha grans finestres fetes amb maó vist –igual que les portes- que il·luminen aquesta gran nau central.
Però el que més destaca de l’exterior és l’elegant
torre de l’aigua, construïda posteriorment. Té dos cossos, un de planta quadrada i un altre octogonal i finalitza amb un coronament cònic. Alguns autors han assimilat aquesta estructura amb els
campanars barrocs. Una referència més de les “
catedrals del vi” als temples cristians de casa nostra.