Enmig de la vall d’Àger s’alça l’antiga canònica de Sant Pere, un dels conjunts més importants del romànic català. Envoltades per una muralla i situades en un punt estratègic que domina tota la vall, les seves pedres porten escrita una part de la història de la conquesta cristiana.

L’origen del conjunt el trobem en el castell aixecat pels àrabs. La vall d’Àger, així com la majoria de les terres de Lleida, va quedar sota el domini islàmic a principis del segle VIII. I no va ser fins al segle XI que els cristians, comandats per Arnau Mir de Tost, van ocupar la fortalesa. Arnau Mir i la seva muller Arsenda van convertir el castell en el seu centre polític i residència i van ordenar la construcció de l’església de Sant Pere, que ben aviat va acollir una comunitat de canonges.

El conjunt comprenia diversos edificis provinents de construccions, transformacions i estils diversos: l’església, amb una part més antiga que configurava la cripta, el claustre romànic, que al segle XIV se substituiria per un d’estil gòtic per ordre de Pere I, comte d’Urgell, i dependències gòtiques, reformades en alguns casos per adaptar-les als nous estils, com el refectori renaixentista.

Després d’una època d’esplendor, en gran part al privilegi de l’exempció episcopal, el conjunt va entrar en decadència al segle XV a causa del despoblament de la vall d’Àger i la guerra contra Joan II. Al segle XVI Sant Pere d’Àger es va secularitzar i es va convertir en col·legiata. Posteriorment quedaria ensorrat sota els cops de guerres, setges i saquejos (Guerra dels Segadors, Guerra de Successió i Guerra del Francès, entre d’altres).
Actualment es poden trobar ornaments i pintures murals al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i als Estats Units.

La Col·legiata de Sant Pere d’Àger forma part de l'escapada 'Descobrint Àger'.




Autors de les fotografies: Galazan, Rotatebot i Josep Renalias.