Professionals, comerciants, artesans i ciutadans s’apleguen en fires i mercats de Catalunya cada setmana. Són trobades que sobretot faciliten l’intercanvi comercial, però al llarg de la història també han servit per fer nous contactes, tancar pactes i fins i tot per a celebracions religioses.
La majoria dels mercats neixen a les cruïlles d'antics camins. Rebre l’autorització reial per organitzar una fira és sinònim del creixement econòmic de ciutats i viles.
A fires com el Mercat del Ram de Vic o la Fira de la Candelera de Molins de Rei s’hi venen tot tipus de productes. En canvi, fires com la de Santa Llúcia (Nadal) o la de Sant Ponç (herbes remaires) són temàtiques.
De fet, l’especialització en productes concrets es converteix en una eficaç eina de promoció econòmica, turística i cultural. En són exemples la Fira de l'Avet d'Espinelves o la del Càntir a Argentona.
Les fires modernes, així com les fires culturals i artístiques (com el Mercat de Música Viva de Vic, la Mostra Fira de Teatre Infantil i Juvenil d'Igualada o la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional Mediterrània de Manresa), adopten una nova imatge, però la funció es manté: la relació comercial, humana i cultural.